Alimentació

midons

Ribefood

olles i peroles

Els antiadherents plàstics, l’alumini o l’acer inoxidable poden desprendre partícules que contaminen l’aliment

podem obtar per la perola de titani o de ceràmica

Lactància materna

Lactància materna i curiositats: durada de la lactància materna al llarg de la història

La lactància materna és l´aliment natural d´elecció per a l´alimentació del nadó i el nen petit. La lactància

exclusiva durant els 6 primers mesos de vida assegura l´òptim creixement, desenvolupament

i salut. L´OMS, la UNICEF i diferents organismes i associacions aconsellen la lactància materna

exclusiva fins als 6 mesos de vida i complementada amb altres aliments fins als 2 anys.

Al llarg de la història, la durada de la lactància es veu reflectida en diferents codis i lleis vigents, segons la revisió de M. J. Aguilar en el seu llibre Lactància Materna, Editorial Elsevier.

En l'època babilònica, 2250 anys AC, en el Codi Hammurabi ja es regulava l'ús de la lactància materna: no menys de 2 anys i mai més de 4 anys. En l'antic Egipte, 1550 anys AC, trobem referència de les postures per alletar en el Papir d´Ebers i també consells de criança.

S´aconsellava una durada de la lactància de 30 mesos. En la civilització Hebrea, 500 anys AC, en el Talmud, es considera que la lactància és privilegi de la mare, a excepció de les mares greument malaltes, i es recomana una lactància de 3 anys.

A la Xina podem trobar referències de lactància 400 anys AC, on s'aconsella una durada de 3 anys o fins a un nou embaràs. En l'antiga Grècia, 138 anys AC, trobem un acèrrim defensor de la lactància materna, el pare de la puericultura Sorano d´Éfeso, que promulgava la seva prolongació mínima fins als 18 mesos del nen. A Roma, entre 130 i 140 anys AC, apareix Galeno com a defensor de la lactància materna.

Durant el Cristianisme es promociona la lactància materna per evitar l'abandó de nadons, durant 2 anys o més. Entre els segles IV i VIII, la durada òptima és de 2 anys mínim, i es potencien les dides que alletaven a casa del nadó perquè la mortalitat infantil era menor que en els casos en què els portaven a casa seva per

criar-los.

Durant el papat d´Inocenci III, als segles IX i X, es van fundar els primers hospicis, on es permetia a lescuidadores tenir fills, perquè poguessin exercir de nodrisses dels nadons que hi residien. A l'edat mitjana, durant els segles X i XI, s'aconsellava una lactància de 24 mesos, segons recull el llibre d´Arib-Ibn-said.

En l'època de la socialització, del segle XIV al XIX, Theodor Fliedner també destaca la importància de la lactància per al nadó.

Sandra Paixà

Infermera pediàtrica Reus 5

Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona

Intoxicació per alumini

Rarament pensem en l'alumini com a tòxic i encara menys rarament pensem en quan habitual és la nostra vida: les llaunes de beguda o de conserves, molts medicaments, aditius d'aliments i sobretot les olles i paelles que fem servir per cuinar.
us passo uns quants enllaços per a que us en feu una idea

- història de l'Alumini
- símptomes de l'intoxicació per Alumini
- toxicitat del sòl
- contingut d'alumini a la llet
- estris de cuinar
- quelació